Edificis nZEB o estàndard passivhaus. Com és d’important la qualitat de l’aire a l’interior dels edificis

què és un edifici nZEB/estàndard Passivhaus?

Quan parlem d’edificis de consum d’energia gairebé zero (nZEB - nearly Zero Energy Building) o d’estàndard Passivhaus, ens referim a edificis que són energèticament molt eficients, és a dir, que consumeixen molt poca energia, generada en gran part per fonts renovables, i a la vegada, proporcionen un confort interior òptim. En els últims anys n’hem sentit molt a parlar, però encara són molt pocs els edificis que compleixen amb aquestes exigències. Per això, avui us volem parlar sobre aquesta tipologia d’edifici passiu, especialment sobre com es millora la qualitat de l’aire al seu interior.

Abans, però, us volem explicar resumidament quins són els principis en què es fonamenta aquest edifici eficient i passiu:

El primer aspecte té a veure amb el procés de disseny. Per aconseguir tot el que requereix ser un habitatge passiu, el procés de disseny de l’edifici ha de ser minuciosament detallat i els criteris utilitzats han de proporcionar: per una banda, un excel·lent condicionament tèrmic, conservant i aprofitant la calor absorbida a l’hivern i minimitzant i dissipant la incidència solar a l’estiu. I, per l’altra, una quasi perfecta hermeticitat.

Per aconseguir un bon disseny es fan servir estratègies que milloren el confort i redueixen les demandes d’energia. Primerament, trobem els sistemes passius, aquells que no requereixen energia, i que són primordials ja que, si es dissenyen i executen bé, proporcionen una eficiència energètica excel·lent. Aquests sistemes passius són: l’aïllament tèrmic continu en tota l’envolupant, la estanquitat de l’edifici mitjançant una capa interior continua, l’ús de fusteries d’alta eficiència, la minimització dels ponts tèrmics i l’ús de protecció solar, entre d’altres.

Per altra banda, els sistemes actius, aquells que sí requereixen energia, han de ser altament eficients, han d’utilitzar fonts d’energies renovables i a la vegada han de poder ser generadors d’energia: instal·lacions de climatització, ventilació mecànica, il·luminació, ACS, etc.

Per últim, però no menys important, el control d’execució d’obra ha de ser molt rigorós i ha d’estar molt ben planificat. De res servirà dissenyar bé l’edifici si a l’hora d’executar-lo no es prenen les mesures adequades.

Resumint, aquesta tipologia d’edifici implementa tant mesures que redueixen les demandes d’energia com mesures que milloren el seu confort interior. Hem de remarcar, però, que viure en un habitatge nZEB, no només és respectuós amb el medi ambient, sinó que millora qualitativament el benestar dels seus habitants.

la qualitat de l’aire interior als nostres habitatges

Com acabem de comentar, hi ha diversos factors imprescindibles per complir els estàndards d’un edifici eficient i confortable, però volem fer especial consideració a la qualitat de l’aire que respirem diàriament a l’interior dels nostres habitatges.

L’aire és vida, i en les últimes dècades l’ésser humà no és conscient com és d’important. A causa d’aquesta ignorància, l’escalfament global és tan obvi i accentuat i el canvi climàtic és tan evident, causant múltiples problemes de salut. Tanmateix, en l’actualitat, els humans passem la majoria del nostre temps a l’interior d’edificis, ja sigui casa nostra, l’escola, el despatx, etc., i per aquest motiu és crucial no només vetllar per la qualitat de l’aire exterior sinó també disposar d’una qualitat de l’aire interior adequada.

Des de sempre, la manera de ventilar els nostres habitatges i expulsar l’aire interior viciat, contaminat pel mateix ús de l’habitatge entre molts altres factors, ha estat la ventilació natural, que es tradueix en el simple gest d’obrir una finestra. També existeix un altre tipus de ventilació natural força desconeguda però molt habitual, la ventilació per infiltració, que permet l’entrada d’aire a les nostres cases mitjançant defectes constructius dels edificis, com ara fusteries mal ajustades o passos d’instal·lacions mal segellats. La ventilació natural, però, presenta una doble problemàtica:

1. Quan ventilem de forma natural, l’aire que utilitzem és l’aire de l’exterior, que presenta unes elevades concentracions de pol·lució, sobretot en les ciutats. Tot i que aconseguim expulsar l’aire viciat, deixem entrar aire contaminat.
2. No només deixem entrar aire contaminat, sinó que expulsem uns fluxos d’aire interior climatitzat i els intercanviem per fluxos d’aire de fora que haurem de tornar a climatitzar, malbaratant energia.

Per altra banda existeix la ventilació mecànica que, mitjançant un sistema de conductes i elements connectats a la xarxa elèctrica, permet ventilar l’interior d’un edifici. Amb la ventilació mecànica reemplacem l’aire interior viciat de manera contínua expulsant els contaminants existents, impedim que l’aire contaminat exterior entri a casa nostra i deixem que l’energia generada pels nostres sistemes de climatització no siguin dissipats quan obrim les finestres.

Arribats a aquest punt, fem bé de seguir ventilant els nostres habitatges de forma natural avui en dia? Tenint en compte els dos sistemes de ventilació, podem arribar a la conclusió que la ventilació natural és poc eficient i confortable, inclús poc saludable actualment, i que per tal de millorar-ho podríem pensar a utilitzar una ventilació mecànica, tal com planteja com a imprescindible l’estàndard passivhaus.

Però tot això que implica? Primer, hauríem de disposar d’una instal·lació de ventilació mecànica al nostre habitatge, i segon, els habitatges haurien de ser el més hermètics possible, per tal d’evitar pèrdues tèrmiques per infiltracions i optimitzar el sistema de ventilació mecànica instal·lat. D’aquesta forma estaríem obtenint un confort òptim en termes de qualitat d’aire, un estalvi d’energia, una millor insonorització i no només això, sinó que també estaríem millorant la nostra qualitat de vida en molts altres aspectes, encara que no en siguem conscients.

la realitat dels edificis existents

La Directiva Europea 2010/31/EU estableix que a partir del 31 de desembre de 2018 tots els edificis nous, propietat d’autoritats públiques han de ser edificis de consum d'energia gairebé zero. S’estableix també que a partir del 31 de desembre de 2020 tots els edificis nous han de ser edificis de consum d'energia gairebé zero.

Tanmateix, la gran multitud d’edificis existents a Catalunya i a Europa en general, evidentment no tenen cabuda dins aquesta directiva. A més, quan rehabilitem els nostres habitatges, poc pensem a afegir la instal·lació d’un sistema de ventilació mecànica, que incrementaria els costos, si podem estalviar-nos-la. Però la realitat és que si volem aconseguir que un habitatge sigui el més eficient i confortable possible, ajudant a què la nostra qualitat de vida sigui millor, aquest fet sembla ser indispensable.

Sembla que cada dia estem una mica més a prop d’aconseguir que casa nostra sigui la casa dels nostres somnis, sostenible i confortable, però encara estem lluny d’arribar al nivell desitjat. Tot i això, hem de seguir treballant per fer que el món sigui una mica millor.