Repensar la casa dels nostres dies

El model de casa actual ja no dóna resposta a les nostres necessitats

Són dies excepcionals, dies d’estar a casa; de sobte, la vida s’atura i s’encaixa a la força entre 4 parets. El nostre espai de lleure, l’espai íntim i l’espai laboral s’han vist comprimits i sense esperar-ho afloren altres maneres de fer que mai abans haguessin sortit a la llum: noves rutines adaptant horaris, oficines improvisades en un racó del teu menjador, “escapades” al teu terrat per respirar i noves maneres de conviure amb els de casa.

És en aquest instant, on la paraula casa reneix d’una metamorfosi obligada i s’ubica com a eix central i únic del nostre dia a dia. Per això, ara més que mai, hem d’aprofitar per repensar el nostre habitatge des del seu ús i el seu disseny. 

Un bon exemple és treballar des de casa. De sobte comprenem com de necessari és un espai il·luminat, ventilat, organitzat que ens convidi a mantenir la concentració en el nostre projecte present però també que ens inspiri per al futur i que ens inviti a ser creatius. Convé ressaltar que la jerarquització d’espais a casa com podria ser la cuina, el bany, el saló i l’habitació ha d’adequar-se ara en un espai polivalent on puguin conviure la teva llar amb la teva oficina.

Tanmateix, hem vist com qualsevol espai que ens permeti connectar amb el carrer, amb l’aire lliure, amb el nostre barri, ara pren una importància fonamental pel benestar personal quan estem confinats: balcons i terrasses concentren una gran part d’activitats diàries com fer exercici, prendre el sol o gaudir d’una bona lectura.

Per últim, la part més emotiva que estem vivint aquests dies des de casa és el naixement real de la convivència i cooperació veïnal. Cal fer èmfasis en el valor tan gran que pot assolir qualsevol espai comú com terrats i interiors d’illes que podrien convertir-se en cobertes verdes o horts urbans, recuperant l’espai públic que tant hem abandonat per a fomentar la reunió entre els veïns i veïnes.

Per tant, aquell habitatge mínim que no contemplava ni els espais oberts, ni la polivalència de la llar, ni els espais comuns compartits, i que es projectava des de la massificació de ciutats, des de la verticalitat de tots els edificis, des del turisme massiu i des de la rendibilitat del metre quadrat, queda totalment exclòs per deixar pas a un habitatge versàtil, dinàmic i socialitzador i reconnectat amb l’exterior. El nou model de llar ha de tenir en compte les noves dinàmiques de la societat, com el teletreball, els espais verds que tant necessita la ciutat, horts comunitaris que fonamentin la convivència social, i sobretot, reivindicar la visió holística de la casa com a multiespai.

Des de U10 HABITATGES volem expressar la nostra reflexió personal i, com sempre, convidar-vos a imaginar nous espais i noves formes de fer i de ser a casa vostra. Si vols saber-ne més, clica aquí.

Text per: Álvaro Fernández i Alexandra Fernàndez

Fotografia: Alexandra Fernàndez